Algú utòpic
La majoria estem acostumats a pensar. Ens entrenen a pensar des que ens escolaritzen, progressivament, i molts, a la universitat som autèntiques màquines de pensar. És la meva visió des de dins de la carrera interminable.
És quan ja no falta tant per acabar Arquitectura, que em reafirmo: estem molt acostumats a pensar, el que no vol dir que estiguem acostumats a pensar bé, perquè l’experiència de la part cognitiva del meu cervell és la mateixa que la d’una cadena de muntatge. Aquesta és la sensació que tinc a aquestes alçades.
Si fa molts anys que et passes els dies estudiant i tens un caràcter com el meu, quan pares uns dies per fer vacances vols canviar coses. I t’estresses i no ets feliç. I penses: encara no estic fent prou. I comences a buscar més cursos, postgraus, feines i idiomes per cursar, que després maleiràs perquè, sent realistes, no es pot fer tot. I durant anys els teus amics et parodiaran i et preguntaran: quants postgraus faràs aquest any? I tu rius per fora però penses, encara no estic fent prou.
Sempre m’ha agradat desitjar coses. Sóc de la cultura del més i més i si puc més. Jo desitjo ser algú utòpic, i per això mai en tinc prou. I arriba setembre i em plantejo quantes coses m’estic deixant de fer aquest any, amb què puc omplir el temps que no tinc.
De fet l’únic que ha canviat en aquests anys és que realment penso que abans hem d’aprendre a construir somnis que edificis.
I faig el mateix però m’ho prenc diferent.
Una cosa és processar, l’altra crear.
I saps? Una vegada, una personeta molt especial em va ensenyar la següent frase: “Es pot fer tot!”
Ohh! Quina sorpresa, no l’havia llegit! Una de les bones raons perquè som amigues.. no som tan diferents!
Aquesta és la gràcia no? Anar teixint i volent expendir la teranyina. I tenir-ho tot pensat per no quedar-nos nosaltres enganxades a ella..! I fa temps que som així, i ja tenim més o menys experiència.. simplement es tracta d’incorporar totes les coses que ens agrada i no deixar de fer res que vulguem! Ja veurem després com ho fem, o ja acabarem rabiant per no tenir temps..
Però és divertit, no tenir temps de fer totes les coses que vols fer, i no el revés, tenir tot el temps per coses que no vols fer! Cada vegada veig més certa l’afirmació; i no és del que has fet del que t’arrepenteixes sinó del que has deixat de fer!