BARCELONA ISLAND
Podem afirmar que la societat viu una desorientació ideològica, fruït de la crisi econòmica global i conseqüència d’una greu crisi de valors, que es manifesta de manera especialment greu dins de l’àmbit de… Continua llegint
LA CONSTRUCCIÓ SOCIAL EN L’ERA DE L’ESPECTACLE.
El debat és sobre la taula: el capitalisme ha incorporat en el seu funcionament el sentiment de culpabilitat i de benestar moral que comporta l’acte de consum. És l’última tendència. Les grans corporacions… Continua llegint
DE L’ICONA A LA PERFORMANCE.
Està de moda ser artista i activista social. L’activista social es defineix com l’individu que, conscient de les problemàtiques socials, es converteix en promotor i gestor d’unes accions que millorin la vida de… Continua llegint
EL NEOPOSTMODERNISME DIGITAL O LA GENERACIÓ BIG BROTHER.
Bjarke Ingels és un producte simptomàtic dels temps actuals, sí. El paradigma de la generació facebook, un ídol de l’arquitectura fast food, una estrella sorgida del reality virtual de l’esfera actual de la… Continua llegint
L’ARQUITECTURA COM A ESPECTACLE. L’HEGEMONIA DE L’STAR-SYSTEM.
Des dels Jocs Olímpics, Barcelona va voler ser al món. Ho havia intentat amb les Exposicions Universals de 1888 i de 1929, però van ser anys en què la ciutat va mirar de… Continua llegint
Avui serem el que som.
Senyeres de balcó, som aquí i estem preparats. Avui envaïrem el carrer, on vam posar uns fonaments, on vam penjar una bandera. Ens llevarem i serà un bon dia, i voldrem baixar i… Continua llegint
L’arquitectura no comença pel maó.
De Les Quatre Estacions de Gaspar Camps i Junyent, la meva preferida és La Tardor. Per qui no les conegui, són quatre dones fantàstiques d’oli sobre tela, que podeu conèixer al final de… Continua llegint
Com un paki
Perseguint unes maduixes he acabat al paki del barri. En diumenge i amb el fred que ja molesta massa, dins del sac que és gorro i abric i cabells i guants, l’alè calent… Continua llegint
Cor d’acer, de carn i fusta.
Anem-nos-en del fred d’aquest any que és de mentida, que no encostipa a ningú i que no farà mai olor de neu. Allunyem-nos d’aquests dies buits, que ens volen omplir de garlandes i… Continua llegint
Miranda com a metàfora.
Miranda. Miranda és un bon nom per fer una història. Miranda tenia setze anys i una llarga cabellera. Era alegre, una mica tímida, vital. L’escola mai li havia agradat del tot, els deures… Continua llegint
Algú utòpic
La majoria estem acostumats a pensar. Ens entrenen a pensar des que ens escolaritzen, progressivament, i molts, a la universitat som autèntiques màquines de pensar. És la meva visió des de dins de… Continua llegint
Un apunt sobre l’anar al supermercat.
Fa sensació que plourà a Barcelona. Surto del supermercat i no duc paraigua, però 500m se’ls fa qualsevol sense atipar-se de gotes. Recorda: paraigua. Anar al supermercat és una experiència. I no ho… Continua llegint
Laissez faire, en cru.
No sé què dir-te. A mi és que no em convenç. Vols dir que no hi ha d’haver res més? Més millor, que diuen? Sempre que vull escriure alguna cosa, l’ambiento. Va, doncs:… Continua llegint
Fragment. “Del que passaria si apretéssim rewind”. Desig de cap d’any.
És el primer any que he anat a passejar pel Passeig de Gràcia sense tenir pressa perquè l’aparcament que el forada per sota cobra per fraccions d’un minut. Hi vaig anar dimarts, dijous… Continua llegint
Ai.
Em llevo. M’estic aficionant a escriure en present d’indicatiu. Faig, visc, penso, observo i transmeto. 28-N, dos punts i darrere el titular que cada diari ha preparat per a la portada d’avui. Els… Continua llegint
Tinc un matí dolç.
Tinc un matí dolç. Em pesen molt les parpelles, em dura el Mochi d’ahir a la boca. Dolç extra-dolç. La classe ha acabat més d’hora del normal, escolto al voltant, a l’atzar. Problemes… Continua llegint
Bitàcora de Tòkio
A la línia Yamanote del metro, una fila d’executius d’Armani comparteix seient amb una senyora de mitjana edat que parla pel telèfon mòbil, vestida amb un tradicional quimono. Davant, una noia jove al… Continua llegint
Tinc un gos que somriu.
Les hores són subornables. M’agrada començar amb una afirmació. Hi ha moltes maneres de convèncer el temps, de moldejar-lo. Els minuts es desfan amb la calor d’aquest estiu tossut, s’estiren mal·leables, pesants. Avui… Continua llegint
Dispnea
Fa mesos que la lluna i jo ens insultem. Paraules de nit de lluna, retrets fets enmig de la xafogor que cada dia ens ofega més. I que no pensa parar. És estiu.… Continua llegint
Sed fugit interea fugit irreparabile tempus.
Gairebé deliciós, avança entre les roques per captar el temps. Segur de sí, trepitja sense pensar, baixa decidit, vol anar a tocar el mar. Un temps. Pendula ell, metàfora de rellotge de sol… Continua llegint